martes, 20 de octubre de 2009

Quin sera el camí que em porti al final de la meva vida?

Saps on vols anar?

La vida és un joc de supervivència


Que el temor a fallar, no ens impedeixi jugar.

Aquest serà el nostre futur?



















Ariadna Blanco 1bB

Sense les persones a les que estimes, ets realment feliz?
























Jo sense la gent a la que estimo no seria realment feliz perque ells son els que hem donan vida i ells son la raó per que jo sigui feliz i visqui tot d'una altra manera i gracies a ells que tot sigui millor.

lunes, 19 de octubre de 2009

La ment és l'aparell que ens guiarà per els camins de la manera més correcte.




Hi ha que aprofitar cada instant de la nostra vida, sense presa, perque potser després sigui massa tard. La vida ens dona al llarg del temps molts camins que escollir, mai es sap quin és l'adecuat, cap de nosaltres sabem que pasarà a l'endemà, o que ens espera al final del camí. A vegades ens precipitem en pendre una decisió. La millor manera de pensar que decisió escollir és relfexionant molt en el present, el que ara mateix estem vivint. No hem de tenir presa en créixer o en que passin els dies, després serà massa tard y serà quan volguem regresar al pasat.

joan i agus en taekwondo


disfruta de los beuenos momentos !!

joan i agus en taekwondo


disfruta de los beuenos momentos !!

Aquesta porta, és la sortida de la vida o l'entrada d'una nova?


Aquesta porta pot ser tan l'entrada d'una vida nova, o com la sortida de la vida. El perquè ho crec és per que, hi ha ambits que coincideixen la religió amb la filosofia que són en l'interès per l'origen del món, la raó de l'existència humana, el sentit de la vida o l'explicació del dolor i la mort. Però jo penso, tot el món creu que després de la vida, se li anomena mort? O, és solament un pas a una nova vida? Pot ser que millor o pitjor, ningú ho sap, i no solament és qüestió de religió, que donen respostes basades en la fe. Pot ser que existeixi la reencarnació, o que el que ara estem vivint tan sol sigui la mort, i després passem a la veritable vida. I, després de tot l'ho viscut, anirem a parar amb tota aquella gent que ja no està amb nosaltres?

N’hi ha diferents formes de veure la vida..




De petits veiem la vida amb els ulls de la innocència, com si tinguéssim un drap als ulls, poc a poc anem mirant la vida d’una altra manera, potser amb alegria y positivitat o amb tristesa segons la nostra personalitat ,els nostres pensaments i segons el que haguem viscut durant els anys. Cadascú mira les coses d’una manera o d’una altre, algunes persones no veuen més enllà dels seus ulls y n’hi ha d’altres que no es conformen amb el que veuen. Cadascú interpreta la vida d’una manera, jo penso que la vida es un camí que pot ser llarg o curt, difícil o fàcil , però que sobretot es una oportunitat per
gaudir-la y viure-la com si cada dia fos l’últim.

Seran els diners la nostra total felicitat?

*Amina Tihami 1r BTX B*

Què som capaços de fer per un simple tros de paper?


Laura Fernández

A vegades, els humans busquem l'aïllament, segurament perquè la convivència no és del tot agradable.

Valorem la natura?

¿És l'amor una continua lluita per obtenir la felicitat?



Som lliures?


Bilal Amarki

que li deparara el seu futur?

mentre surti el sol n'hi haurà esperances

¿Quan arribara la nostra hora?

Existeix realment la llibertat?


Les persones solem creure que gosem d’una llibertat gairebé absoluta que en realitat, no existeix. En sentit extern, tenim moltes restriccions que ens impedeixen fer segon que coses i si les fem, ens hem d’atenir a les conseqüències. Hem de complir uns deures i seguir unes lleis establertes, amb les que pot ser, no estiguem gaire d'acord. Per tant, en sentit extern, gosem d’una llibertat limitada.

En sentit intern, podem gaudir d’una llibertat més amplia, ja que els pensaments són de cadascun, però, també hi ha unes restriccions psíquiques que ens impossibilita deliberar i decidir. La llibertat absoluta en un sentit estricte no existeix, ja que ho impedeix alguns factors externs i interns.

La llibertat és subjectiva. Ens hem de creure lliures i així ho arribarem a ser.

María García Martín. 1Bxt.A

La vida és un camí sense senyalització



Per desgràcia, en la vida no hi han senyals que ens indiquin el camí que hem de seguir per aconseguir els nostres propòsits. No sabem si l’escolli’t serà el correcte i el que ens portarà a la felicitat. La vida es un camí incert ple de sorpreses, alegries i desenganys.

María García Martín

Què serà del nostre futur ?

Jaume Trabalón Sotillo

Ivan Canto


A qui desti aribare?

serà possible respirar aire pur?

                                                        Ibrahim Amarki 

serà possible respirar aire pur?